Search

En aquestes pàgines s’estableixen diàlegs entre professors de diversos països els quals reflexionen de manera compartida sobre els vincles necessaris entre l’art, l’educació i el compromís, entès com la voluntat de participar de les qüestions compartides d’una comunitat per tal de transformar-la. Des de diferents perspectives i àmbits de coneixement, es donen respostes a preguntes comunes i recurrents: Com afrontar el canvi de paradigma social des de les arts i des de l’educació? Com fomentar models educatius més horitzontals i participatius? Com reflexionar sobre la realitat social des de les arts? Podem convertir l’art en un instrument de participació ciutadana? Com fomentar una mirada crítica a la cultura visual omnipresent en la quotidianitat? Podem convertir l’espai públic en un escenari d’expressió artística i reivindicació social? Quin pes ha de tenir la recepció, la interpretació i la creació (i la creativitat) en els processos educatius? Són innocents els contrapesos entre aquests tres processos? Quins compromisos ha de contreure el docent amb l’educació perquè els seus alumnes esdevinguin crítics i compromesos socialment? Totes aquestes qüestions s’aborden de manera oberta i dialogada interpel·lant el lector –docent, artista o educador- a buscar noves respostes amb la seva pràctica professional i cívica.

En aquestes pàgines s’estableixen diàlegs entre professors de diversos països els quals reflexionen de manera compartida sobre els vincles necessaris entre l’art, l’educació i el compromís, entès com la voluntat de participar de les qüestions compartides d’una comunitat per tal de transformar-la. Des de diferents perspectives i àmbits de coneixement, es donen respostes a preguntes comunes i recurrents: Com afrontar el canvi de paradigma social des de les arts i des de l’educació? Com fomentar models educatius més horitzontals i participatius? Com reflexionar sobre la realitat social des de les arts? Podem convertir l’art en un instrument de participació ciutadana? Com fomentar una mirada crítica a la cultura visual omnipresent en la quotidianitat? Podem convertir l’espai públic en un escenari d’expressió artística i reivindicació social? Quin pes ha de tenir la recepció, la interpretació i la creació (i la creativitat) en els processos educatius? Són innocents els contrapesos entre aquests tres processos? Quins compromisos ha de contreure el docent amb l’educació perquè els seus alumnes esdevinguin crítics i compromesos socialment? Totes aquestes qüestions s’aborden de manera oberta i dialogada interpel·lant el lector –docent, artista o educador- a buscar noves respostes amb la seva pràctica professional i cívica.

Cette recherche se propose comme étude des relations professeur élève, qui se redéfinissent dans un contexte régi par ses rapports sociaux. Cette relation se présente comme le point nodal de la formation qui articule cet espace et le sens de former. Il s’agit de saisir cette dimension collective socialisante de l’éducation. Nous soulignons ainsi la vie quotidienne et émotionnelle de l’éducation, un lieu de rencontre et de communication qui perpétue la dynamique de la vie collective. Ainsi, cette étude se propose comme recherche narrative, autour d'histoires de vie de professeurs en enseignement secondaire pour mettre en valeur le quotidien, les situations, les épiphanies des enseignants dans l’espace éducatif et en saisir ses contours. Il est alors possible de dévoiler les actions de certains enseignants qui tentent d’apporter un autre type d’éducation, vers une formation d’accompagnement plus proche et affective de la personne, faite d’interactions et de correspondances.