Search

El llibre que teniu a les mans utilitza una font inusualment completa, els llibres de comptes i la documentació administrativa de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona. En el seu estudi sobre l'Almoina de Girona com a propietària de pagesos servils, Rosa Lluch centra la nostra atenció en les particularitats de les condicions que afecten als pagesos de la regió de Girona i al mateix temps ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l'edat mitjana. Aquest estudi es basteix sobre descobriments anteriors basats en els extraordinàriament nombrosos documents sobre les relacions entre els senyors de la diòcesi de Girona i els seus tinents legalment no lliures però sorprenentment plens de recursos. Per una banda, la densitat de pagesos servils enlloc és tan gran com al nord-est de la Catalunya Vella. D'altra banda, rara vegada es tracta de pagesos sense oportunitats econòmiques o mobilitat social: resulta que poden canviar de senyoria, traslladar-se a ciutats i posseir prou diners com per enriquir els seus senyors però també per manipular un sistema social oficialment rígid de manera limitada però significativa.

El llibre que teniu a les mans utilitza una font inusualment completa, els llibres de comptes i la documentació administrativa de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona. En el seu estudi sobre l'Almoina de Girona com a propietària de pagesos servils, Rosa Lluch centra la nostra atenció en les particularitats de les condicions que afecten als pagesos de la regió de Girona i al mateix temps ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l'edat mitjana. Aquest estudi es basteix sobre descobriments anteriors basats en els extraordinàriament nombrosos documents sobre les relacions entre els senyors de la diòcesi de Girona i els seus tinents legalment no lliures però sorprenentment plens de recursos. Per una banda, la densitat de pagesos servils enlloc és tan gran com al nord-est de la Catalunya Vella. D'altra banda, rara vegada es tracta de pagesos sense oportunitats econòmiques o mobilitat social: resulta que poden canviar de senyoria, traslladar-se a ciutats i posseir prou diners com per enriquir els seus senyors però també per manipular un sistema social oficialment rígid de manera limitada però significativa.

El llibre que teniu a les mans utilitza una font inusualment completa, els llibres de comptes i la documentació administrativa de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona. En el seu estudi sobre l’Almoina de Girona com a propietària de pagesos servils, Rosa Lluch centra la nostra atenció en les particularitats de les condicions que afecten als pagesos de la regió de Girona i al mateix temps ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l’edat mitjana. Aquest estudi es basteix sobre descobriments anteriors basats en els extraordinàriament nombrosos documents sobre les relacions entre els senyors de la diòcesi de Girona i els seus tinents legalment no lliures però sorprenentment plens de recursos. Per una banda, la densitat de pagesos servils enlloc és tan gran com al nord-est de la Catalunya Vella. D’altra banda, rara vegada es tracta de pagesos sense oportunitats econòmiques o mobilitat social: resulta que poden canviar de senyoria, traslladar-se a ciutats i posseir prou diners com per enriquir els seus senyors però també per manipular un sistema social oficialment rígid de manera limitada però significativa.\n