De l'activitat online a l'activisme offline
Aquesta tesi doctoral explora la relació que es dóna entre diverses activitats que els ciutadans duen a terme a través d'internet i la seva participació política offline. La pregunta central d'investigació planteja si aquelles persones que han incorporat internet en la seva quotidianitat tenen més probabilitats de participar políticament. Es presta especial atenció als diversos mecanismes que s'han ofert a la literatura per comprendre perquè alguns ciutadans, però no tots, participen. En particular, s'exploren tres grans factors explicatius: els recursos, les actituds polítiques i les xarxes socials. Es discuteix en cada cas la novetat que suposen una sèrie d'usos d'internet en relació a les lògiques que vinculen aquests elements a una major participació política a nivell individual. Una de les aportacions d'aquest treball en relació amb estudis anteriors és que prenem en consideració l'existència de formes de participació diferents, que es distingeixen en funció de característiques com l'estructura de costos de cada activitat o el grau de formalitat dels mecanismes emprats pels participants. Concretament, el capítol 3 mostra com l'ús d'internet permet desenvolupar un nou tipus de recurs que facilita la participació de la mateixa manera que recursos tradicionals com les habilitats cíviques. Els efectes es detecten especialment en aquelles activitats amb estructures de costos més exigents per als participants o en repertoris participatius més extensos. En el capítol 4 s'observen les relacions condicionals que s'estableixen entre els usos d'internet per a accedir a informació política i la participació política, en funció de determinades actituds i tenint en compte l'existència de diversos modes participatius. Es conclou que l'accés a informació política online promou la participació en modes extra-representatius i es verifica que aquest efecte suposa un procés re-mobilitzador dels segments que ja eren més proclius a esdevenir actius en modes representatius. Finalment, el capítol 5 verifica que les interaccions informals que es produeixen a l'esfera online tenen un efecte d'estímul de la participació política similar al que s'ha observat en les xarxes socials offline. Això és particularment cert en el cas dels estímuls directes rebuts a través del correu electrònic. En conjunt, els resultats d'aquesta recerca recolzen la necessitat d'una actualització de les teories establertes en la literatura sobre participació política, de manera que s'hi incorporin els canvis que s'estan produint arran de l'expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació. Però a més, la nostra recerca mostra com qualsevol anàlisi dels efectes mobilitzadors dels usos d'internet ha d'incorporar una aproximació més matisada del concepte de participació, donat que els efectes obtinguts difereixen d'un mode participatiu a un altre.