Search

En aquestes pàgines s’estableixen diàlegs entre professors de diversos països els quals reflexionen de manera compartida sobre els vincles necessaris entre l’art, l’educació i el compromís, entès com la voluntat de participar de les qüestions compartides d’una comunitat per tal de transformar-la. Des de diferents perspectives i àmbits de coneixement, es donen respostes a preguntes comunes i recurrents: Com afrontar el canvi de paradigma social des de les arts i des de l’educació? Com fomentar models educatius més horitzontals i participatius? Com reflexionar sobre la realitat social des de les arts? Podem convertir l’art en un instrument de participació ciutadana? Com fomentar una mirada crítica a la cultura visual omnipresent en la quotidianitat? Podem convertir l’espai públic en un escenari d’expressió artística i reivindicació social? Quin pes ha de tenir la recepció, la interpretació i la creació (i la creativitat) en els processos educatius? Són innocents els contrapesos entre aquests tres processos? Quins compromisos ha de contreure el docent amb l’educació perquè els seus alumnes esdevinguin crítics i compromesos socialment? Totes aquestes qüestions s’aborden de manera oberta i dialogada interpel·lant el lector –docent, artista o educador- a buscar noves respostes amb la seva pràctica professional i cívica.

Aborda el desarrollo del bienestar y la mejora de la salud desde diferentes perspectivas y ámbitos (educación física, danza, psicomotricidad, literatura, artes plásticas y escénicas) con el objetivo de ofrecer conocimientos y recursos que permitan tomar decisiones de manera autónoma y consciente ante diversas opciones de conductas saludables. A través de los diferentes capítulos se presentan propuestas dirigidas a promover nuevas estrategias de aprendizaje a partir de metodologías diversas, inclusivas y sostenibles, orientadas al desarrollo de una salud integral (física, mental, emocional, interior y social), tomando como eje fundamental el conocimiento del cuerpo y del movimiento.

Debido a la vida estresante propia de la gran ciudad, Jonás sufre un infarto. Una vez recuperado, decide irse a vivir con su perro a La Petra Sellada, un pueblo del Pirineo oscense, donde compra una vieja casa que va reformando. Un día, mientras se dispone a adquirir material de construcción, oye una conversación perturbadora. Paralelamente, un abogado de Barcelona y los socios de su bufete desean crear una empresa ganadera. Para agilizar trámites ante el notario, envían a Mónica, también abogada, que resulta ser la ex de Jonás. Coincide con todo esto una exposición de material religioso de un gran valor económico, y Jonás se verá inmerso en unas aventuras inesperadas con un gran riesgo para su vida

Aborda el desarrollo del bienestar y la mejora de la salud desde diferentes perspectivas y ámbitos (educación física, danza, psicomotricidad, literatura, artes plásticas y escénicas) con el objetivo de ofrecer conocimientos y recursos que permitan tomar decisiones de manera autónoma y consciente ante diversas opciones de conductas saludables. A través de los diferentes capítulos se presentan propuestas dirigidas a promover nuevas estrategias de aprendizaje a partir de metodologías diversas, inclusivas y sostenibles, orientadas al desarrollo de una salud integral (física, mental, emocional, interior y social), tomando como eje fundamental el conocimiento del cuerpo y del movimiento.

En aquestes pàgines s’estableixen diàlegs entre professors de diversos països els quals reflexionen de manera compartida sobre els vincles necessaris entre l’art, l’educació i el compromís, entès com la voluntat de participar de les qüestions compartides d’una comunitat per tal de transformar-la. Des de diferents perspectives i àmbits de coneixement, es donen respostes a preguntes comunes i recurrents: Com afrontar el canvi de paradigma social des de les arts i des de l’educació? Com fomentar models educatius més horitzontals i participatius? Com reflexionar sobre la realitat social des de les arts? Podem convertir l’art en un instrument de participació ciutadana? Com fomentar una mirada crítica a la cultura visual omnipresent en la quotidianitat? Podem convertir l’espai públic en un escenari d’expressió artística i reivindicació social? Quin pes ha de tenir la recepció, la interpretació i la creació (i la creativitat) en els processos educatius? Són innocents els contrapesos entre aquests tres processos? Quins compromisos ha de contreure el docent amb l’educació perquè els seus alumnes esdevinguin crítics i compromesos socialment? Totes aquestes qüestions s’aborden de manera oberta i dialogada interpel·lant el lector –docent, artista o educador- a buscar noves respostes amb la seva pràctica professional i cívica.