Search

Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una esplèdida novel·la d'iniciació, la crònica lluminosa de les peripècies d'un grup de nois en un poblet mediterrani i, sobre tot, un relat carregat d'ironia sobre els aprenentatges d'un d'ells entre els braços de la senyoreta Marta, la mestra d'escola. Explicada des de la distància dels anys, el narrador, mè que recordar sembla que jugui a recordar, a inventar-se una memòria, com si no li importés tant ser fidel als fets com sobretot a les paraules. Amb una riquíssim galeria de personatge secundaris que pot fer pensar en certes pel·lícules italianes i un to entre líric i poca-solta, Pep Puig basteix una comèdia amarga i una mica marran sobre el desig i les seves conseqüències desastroses.

Premi Sant Jordi 2015.Tothom es pensava que la Sara havia marxat... Qui se'n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d'estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n'ha sabut mai més res. L'únic, una notícia l'endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se'n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d'aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s'hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d'alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d'uns fets inoblidables, uns dies de la vida d'un poble a l'estiu, d'un nen obedient i enamoradís i d'una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d'un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Veus és una antologia que reuneix textos de quaranta-un autors que escriuen en llengua catalana i vénen d'una tradició comuna: la de Francesc Trabal, Caterina Albert, Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Però no està feta amb criteri acadèmic o vocació canònica, sinó que neix de la curiositat lectora de Lolita Bosch i de la seva voluntat d'observar de la vora una literatura que a vegades ens sembla poc visible i sovint és rebuda, fins i tot a casa nostra, amb estereotips literaris sense fonament. Així que Veus és, sobre tot, una invitació a fer una immersió insòlita i poc freqüent en la nova narrativa catalana. I és també el resultat d'un procés de recerca independent, meticulós, honest i molt gratificant.Contes inèdits i publicats, fragments de novel·la, la prosa d'alguns poetes, escriptors inèdits, veus novíssimes, i d'altres que ja coneixem i admirem... és a dir: la possibilitat de descobrir una literatura enlluernadora i moderníssima en la qual trobarem una voluntat universal, arriscada i radicalment viva. Prop d'una cinquantena de textos d'autors menors de quaranta-cinc anys, amb referents, lectures, gustos i projectes literaris diferents, que Lolita Bosch ha volgut endreçar en un ordre inventat per tal de crear una narració comuna. Un recorregut atípic i original que travessa les veus, diverses, sòlides i personals, de la nostra narrativa contemporània.