Els relats expliquen la seva educació formal i sentimental, la configuració de la seva identitat. Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és fill de catalans empordanesos que van emigrar al sud de França cap als anys 50 del segle XX. Allà "rossellonitzen" el seu català mentre el jove Joan-Lluís creix en un entorn escolar completament francès, llengua que esdevé vehicular també en la seva relació entre els germans. Català i francès conviuen en conflicte a partir de llavors i Lluís ha de fer un esforç extra amb el francès que el porta a voler ser i finalment ser el millor de la classe. Només a partir d'aquest assoliment decidirà, en igualtat de condicions, que la seva llengua literària sigui el català, per raons sentimentals i ideològiques. Els relats expliquen aquest recorregut sentimental per llengües i cultures familiars.